Nom original | (no) Vidkun Abraham Lauritz Jonssøn Quisling |
---|---|
Biografia | |
Naixement | 18 juliol 1887 Fyresdal (Noruega) |
Mort | 24 octubre 1945 (58 anys) fortalesa d'Akershus (Noruega) |
Causa de mort | pena de mort, ferida per arma de foc |
Ministre-president | |
1r febrer 1942 – 9 maig 1945 Membre del gabinet: segon gabinet de Quisling | |
Cap de govern | |
9 abril 1940 – 15 abril 1940 (deposat) Membre del gabinet: primer gabinet de Quisling | |
Ministre de Defensa | |
12 maig 1931 – 3 març 1933 ← Torgeir Anderssen-Rysst – Jens Isak de Lange Kobro → Membre del gabinet: gabinet de Kolstad, gabinet de Hundseid | |
Secretary of legation (en) | |
setembre 1919 – | |
Dades personals | |
Residència | Oslo (1905–) Gjerpen Municipality (en) (1900–1905) Drammen (1893–1900) Fyresdal |
Formació | Acadèmia Militar Noruega Acadèmia Militar Noruega |
Activitat | |
Lloc de treball | Berlín (1940–1940) |
Ocupació | polític, oficial, col·laborador |
Partit | Nasjonal Samling (1933–1945) Partit de Centre |
Membre de | |
Altres | |
Cònjuge | Maria Quisling (1923–1945) Alexandra Voronin (1922–1924) |
Pares | Jon Lauritz Qvisling i Anna Qvisling |
Germans | Jørgen Quisling |
Condemnat per | alta traïció (1945) → (pena de mort) |
Premis | |
Vidkun Abraham Lauritz Jonssøn Quisling, més conegut com a Vidkun Quisling (noruec: Vidkun Abraham Lauritz Jonssøn Quisling) (pronunciació en noruec: /ˈʋɪdkʉn ˈkʋɪʃlɪŋ/) (Fyresdal, 18 de juliol de 1887 - fortalesa d'Akershus, 24 d'octubre de 1945), fou un polític noruec, conegut pel seu col·laboracionisme amb els invasors nazis durant la Segona Guerra Mundial. El seu nom esdevingué un epònim de traïdor.[1][2]
Agregat militar a la Unió Soviètica entre 1927 i 1929, va passar a ser ministre de defensa el 1931 com a membre del Partit Agrari. Inspirat pel nazisme creà el Nasjonal Samling (Partit de la Unió Nacional). El 1940, després de la invasió de Noruega per part d'Alemanya, col·laborà activament amb les autoritats alemanyes després d'haver intentat assumir el poder mitjançant un fallit cop d'estat. El 1942 fou nomenat cap del govern. El 1945, un cop retornat el govern a l'exili, va ser condemnat a mort per delicte d'alta traïció i afusellat a la fortalesa d'Akershus.